“En aquella plana, hi ha una gran reunió de bèsties salvatges que volen triar rei. A nosaltres ens diuen de “l’orde dels apòstols” i anem vestits així i som pobres per recordar com van viure els apòstols mentre van ser en aquest món.”

 

Joan Garcés, Circorama teatre, va representar anit a l’envelat de l’ateneu “El llibre de les bèsties”el seté llibre del Llibre de meravelles del savi Ramon Llull, al qual hom atribueix la paternitat del català, la llengua del país, malgrat que al psoe li pegue per pegar-nos pel sac, contra el finançament valencià i contra la llengua de l’escola.

 

Hi havia anit, a l’envelat, una primera filera de xiquets i al darrere hi havia els adults: i el narrador ens explicava què anàvem trobant-nos a cada moment, entre les bèsties que es disputaven el poder, fa aproximadament vuit segles. La moral d’aquella època, al voltant del 1300, la llengua que a penes tenia uns anys de vida, i l’alta literatura de Llull, que els experts expliquen que ja aleshores s’havia avançat al seu temps, de tan moderna: el bou, per exemple, en aquella plana a la vora del riu, va dir a les altres bèsties, abans d’elegir rei:

—”la noblesa d’un rei ha de respondre a la bellesa de la persona, que ha de ser grossa, humil i que no faça mal a la seua gent.”

​

Vaja, no penseu ningú, ve a dir, que es menge els seus, les altres bèsties, ni faça mal a ningú. Vuit segles després, aquell corrupte rei espanyol amb fortunes en paradisos fiscals, aplaudeix la repressió, i el lladrocini valencià, els crims feixistes, que el govern espanyol del psoe perpetrà cada any contra els valencians, sobretot contra aquests. Però ves que parlàvem de bèsties, de triar rei, fa gairebé vuit-cents anys.

Aleshores la guineu va intervenir per dir que no calia triar de governant el més savi, ni la més respectuosa de les altres bèsties, no.

​

—”No patiu de triar un idiota o algú irrespectuós, no, perquè heu de seguir la regla i les lleis de déu (del déu espanyol s’entén), les lleis que déu ha donat i posat a les criatures (encara que siguen lleis equivocades o corruptes, afegirien els jutges espanyols, fillsdelagranmena dels justos.)

I aleshores el bou, i el cavall, i les altres bèsties amoroses de l’herba, acusen la guineu de fer trampa: ella vol fer rei el lleó perquè després que aquest s’afarte o rebente, ella i els altres aprofitats es llancen damunt les molles i les sobres que l’altre deixa (encara no veieu com de moderna és aquesta obra de Ramon Llull i les seues bèsties?).

​

I quan el lleó és elegit rei en aquella plana, abans el riu no es muiga de set, aleshores fa el següent discurs,segons l’adaptació moderna de Toni sala:

​

—”Sapigueu tots que l’ofici de rei és molt perillós i difícil: és perillós, perquè pels pecats del rei moltes vegades passa que déu envia a la terra gana, i malalties, i mort, i guerres; i pels pecats del poble fa el mateix. I per això, per al rei és perillós regnar, i el seu regnat és perillós per a tot el poble.”

​

No us heu quedat de pasta de moniato?, fa vuit-cents anys d’això. Però sembla que aquells inútils d’espanya encara no saben qui era Ramon Llull ni han llegit el Llibre de les bèsties, si seran pocavergonyes.

El teatre va tancar l’última activitat de la fira de llibres i autors abans de tancar l’any i reprendre de nou el programa a partir del 2 de gener, amb el savi Mollà, que aquest de segur que ha llegit Llull. Circorama ens va apropar aquest text breu del món de les bèsties amb la veu i el gest de Joan Garcés, que es multiplicava per representar totes les bèsties, fins i tot les aparentment humanes del narrador i el còmplice de l’escenari que de vegades ens lligava aquella època medieval (el pare de Ramon Llull va acompanyar Jaume I) amb el present més actual i bèstia. Una companyia de teatre jove que ja és gairebé un visitant més en aquest ateneu.

Al final, si no ho sabeu ja vos ho dic, el lleó es menjarà la rabosa, aaahhh, i el narrador anirà corrent a explicar al rei de veritat, aquell corrupte lladregot borbó, que allò que passa amb les bèsties no és ni la mil·lèsima part del que els passa als humans, fins i tot en el segle XXI, a mans de lleons, reis, raboses i inútils.

​

*Crònica número 9 del festival de llibres a Bétera, 30 de desembre de 2022